dimarts, 30 d’octubre de 2012

Panellets i castanyes







Per Tots Sants panellets, castanyes i caragols amb banyes.
 
  De sempre el costum de menjar castanyes per aquestes dates, junt al costum de fer panellets per la vetlla de Tots Sants i la Festa de les Ànimes (2 de novembre), ha esdevingut molt extés i tradicional per tota Catalunya i ha donat lloc en aquesta celebració tant popular.
  Antigament la gent es reunia per retre homenatge als seus morts i la vetllada es convertia en ocasió per explicar històries de por, hi apareixia alguna disfressa de fantasma i
els dolços eren l'àpat principal.
   Segons Joan Amades els nens també recorrien les cases, als pobles, demanant caramels,
 les cases s'omplien de retrats dels que els havien deixat i d'espelmes per a il.luminar-los, i per a il.luminar el camí que havien de trobar les ànimes. Les campanes de l'església no deixaven de tocar en tota la nit. Així es creava un ambient, com veieu, ben propici a la por i als ensurts
que alguns es dedicaven a donar.
   Quan les cases es van fer més petites esdevingué costum d'anar als masos, i qui en té, encar ho fa ara. Colles d'amics o  familiars, amb un bon carregament de castanyes i unes quantes plàteres de panellets, passen la nit vora el foc, menja que menja i mirant de crear un ambient terrorífic.

  Així, doncs, nosaltres ja tenim la nostra festa dels morts, i  perquè està molt arrelada, és més difícil que d'altres costums s'imposin.
  És veritat que entre els joves cada cop és més popular el Hallowen, discoteques, bars, grans magatzems, la promouen de manera ben comercial. Nosaltres, però ja tenim aquest espai ocupat, i finalment, s'acaba tornant als orígens. I els orígens realment no són pas tan diferents.
  Hallowen, una festa celta que s'ha americanitzat,  no era tan diferent a la nostra celebració del dia de les ànimes. És clar, al nostre espai festiu no hi entren bruixes ni dràcules, però sí espelmes, fantasmes, ànimes perdudes. I si, a més de les castanyes, ens agraden les carabasses, perquè no ens podem fer, i podem fer a allò que ens ve de fora, alguna concessió? Carabasses i decoracions de tardor, sigui ben vingudes, m'agraden...





 Però aquí tenim els reis, Els Panellets, el centre de la nostra festa, La Castanyada, festa que els infants celebren a les escoles amb cançons i ballades. No deixem perdre aquesta festa, aquesta riquesa particular i tan nostra.
 Els panellets, formen part d'un tipus de dolços amb base d'ametlla, amb orígens àrabs i jueus, que trobem per la mediterrània i que podem agermanar amb el Massapà espanyol i Els Huessos de Santos castellans. La base és, doncs, la farina d'ametlla el sucre i, a diferència del massapà, els ous.
  Jo us donaré la recepta bàsica dels més tradicionals, els de gema i amb pinyons.
Aquesta recepta, que a base d'anys me l'he anat fent meva, la vaig aprendre de la Mariona Quadrada, mireu el seu blog, gran cuinera i coneixedora de les tradicions culinàries meridionals, d'aquí Reus.
 
Recepta
 
 
800gr d'ametlla
600gr de sucre
llimona
8 rovells i 2 clares




Es posa el sucre amb aigua que el cobreixi amb el foc alegre fins a fer un almívar, mirant que el sucre no es cremi, no s'ha d'enfosquir, sinó amargaria. En aquesta preparació hi podem afegir una ratlladura de pell de llimona i fins i tot unes gotes del suc de la llimona, hi fa molt bo.
Deixem que l'almívar es refredi una mica i s'hi tiren els rovells batuts, que no es prenguin, fins a fer una crema, gema.


Després s'hi avoca l'ametlla poc a poc i es va treballant la massa. Es deixa que reposi unes 4 hores.


Escalfem el forn a 220º, i mentre preparem uns xurros amb la massa i en fem les boles, no gaire grosses. Les arrebossem amb sucre de llustre i ja les podem posar al forn, sobre les llaunes del forn cobertes de paper sulfuritzat, per a que no s'enganxin. I han d'estar molt poc, uns 8m, que no se'ns cremin!


Quan els traiem, esperem que s'arefredin i ja el podem col.locar en una platera ben bonica per a menjar-los.
Els podem fer de molts gustos afegint en aquesta massa diferentes essències. De xocolata, afegint-hi cacau en pols, de cafè, de taronja, maduixa...
Si els voleu fer de pinyons em de contar uns 150g per unes 10 peces.

 
 
Batem un ou i hi barregem els pinyons, que quedi ben espès. S'arrebossen les boles, amb les mans, apretant perquè els pinyons s'hi enganxin, i així formem les boles amb pinyons. I encabat, seguim el mateix procés d'abans.
Aquests panellets de gema són molt fins, ja veieu que no s'hi posa patata ni moniato, no fa cap falta, amb l'almívar queda molt suau.


Ja es podeu posar mans a l'obra, encara hi sou a temps!


 
 
 
 
 


 

dimarts, 23 d’octubre de 2012

100! : Pastís d'Aniversari!



 

   Fa més d'un any i mig que em vaig decidir a començar aquest blog. Els primers passos van ser indecisos, trontollants, i calia millorar molt, però hi havia molta il.lusió.
   La meva intenció era mantenir-me activa i creativa. I la meva intenció era escriure. Vivències, opinions, suggerències. També ha arribat la cuina, les creacions plàstiques i el blog ha anat agafant una línia seguint un camí que s'ha llaurat segons les meves preferències, però també segons on em porten aquells que hi han arribat, s'hi han quedat i hi han tingut opinió.
   I d'aquesta manera he arribat a les 100 entrades, un nombre important que cal remarcar. De primer, una mica inconstant, m'ha costat agafar un ritme d'escrits . No busco fer un gran nombre d'articles, sinó expressar-me quan en tinc necessitat, tenint en compte la continuïtat per a no perdre el contacte.
   Des d'aquí us vull donar gràcies a tots, a totes, que em doneu ànim, coratge per a seguir amb aquest blog, amb el vostre interès. Realment per a mi tota aquesta xarxa de blogs és una manera de comunicar-me i d'enriquir-me en aquests moments sense feina, quan es fa més difícil contactar i créixer personalment. Aquest món m'ha permès trobar altres maneres d'expressió i de comunicació.
 
Gràcies i Petons!
 
Je dois remercier aussi, à toutes mes amies blogueuses francophones,
 qui me montren son intérêt et gentillese jour après jour, son éfort à comprendre
 autant comme son amitié.
 Et grâce à qui j'ai pu améliorer mon français,   apprendre à mieux m'exprimer
et ai pudécouvrir tout un monde de creations charmantes,
 d'amour aux animaux et
 de vrai amitié.
 
 
 
 
Merci et bisous!
 
(Vous pouvez trouver le gâteau sur le blog de Nelly)
 
Un guiño, también a mis amigas castellanas
 que hacen un esfuerzo por entenderme y
 que así afirman que la diferència es signo de aproximación y respeto.
 Muchos besotes y nos vamos encontrando.

   I per a celebrar-ho us faig arribar una recepta de pastís d'aniversari, de xocolata que sempre entra bé. Jo el vaig fer pels 50 del meu Xavier i ens va encantar. He de donar les gràcies per aquesta recepta a la meva amiga del blog Cuisine Téméraire, però, la seva garantia és que ja ha fet un llarg camí de blogs.
   Proveu-lo!


Pastís de Xocolata amb Boles de Maltesers
 
200gr xocolata de cobertura
80gr mantega
4 ous grossos (5 petits)
100gr sucre
100gr de farina
1 sobret de Royal
 
Fonem la xocolata amb la mantega i ho emulsionem bé, jo ho faig al microones baix, que no es recremi res.
Mentre, barregem els ous amb el sucre i ho remenem fins que blanquegi.
Tot seguit hi aboquem la farina amb la llevadura, passant-ho per un sedàs o colador fi.
Ho deixem tot ben barrejat
Preparem  el motlle i el forn a 180ºC i enfornem la preparació 30 minuts.
Mentre el coc és al forn preparem la mousse.

La Mousse
 
80gr de mantega
135gr de xocolata negra
3 rovells d'ou
5 clares
1 cs de sucre
 
Realment es tracta d'un crema lleugera de xocolata.
 
Es fonen la mantega i la xocolata  ben emulsionats. Es munten 4 clares amb el sucre i un pessic de sal, ben fort i finalment s'hi afegeixen els rovells.
aquesta mescla serà per la cobertura però  en separem 2 terços per al farcit.
A la mousse del farcit hi afegim una cullerada més de sucre i una clara més a punt de neu i tot ben emulsionat que agafi aire. enes quedarà una crema
 
Per acabar-ho deixem que el bescuit es refredi i el partim en 2, el farcim amb la crema el muntem i el cobrim amb la mousse de cobertura.
 
Finalment el guarnim amb les boles de xocolata Maltesers, jo en vaig posar 50, I el posem a la nevera fins al moment de servir-
 Us he de dir que jo no coneixia aquestes boles, però no són difícils de trobar en un establiment de llaminadures.
A més hi vaig espolsar Nelly i queda molt bé.
 
Potser sembla una mica laboriós però és fàcil seguint els passos i val la pena.
 
Bon profit!
 
 
No en va quedar gens!

 
 
Ja tinc Blog!  Escriure  Charne
 
 
 
 
 

  

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Felicitats, Xavier.

 

      Hi ha coses que cal celebrar-les.
Tot i que aquell que n'és el protagonista digui que tan li fa i que no vol que li  fassin res.
De raons n'hi ha moltes "que si ja són massa anys", "que si per a què , el temps passa per no res", "que  tant li fan les celebracions". Als homes els hi agrada fer-se rogar, i  no els agrada gens fer anys, a partir d'una certa edat. 
Us preocupa.
Però al fons, el cuquet va fent, i realment tothom té el seu cor i li agrada que l'afalaguin, sentir-se estimat i sobretot tenir un dia en que els altres estiguin per tu.

50 anys!

És el moment de començar a viure una miqueta més per a un mateix. Ara que sabem el què és la vida, viure pel realment important. Mirar de no fer cas de petites "noses". Que parlen? que ho fassin; que avui fa un temps que no ens agrada, demà serà un altre dia.

Carpe diem!

Cerquem la part bona en tot.

Per això ens hem posat a la feina. I com que la cosa no està per a grans luxes, el millor: idees, il.lusió, i fet a casa.
 
3 dies abans,
 els 3 petons,
de les 3 dones de casa.
 
 
 
 
 
 
 
Una cosa personal sempre fa més il.lusió.
¡I va ser tota una sorpresa!
 

Comptem 2 i busquem dos fotos.
Tu, en essència


 
 És tendre...
 



 
 Així érem,
i vam tirar endavant!
I seguim,
tirant endavant!
 
I ara, 1.
 La llista dels teus moments.

 


 
 
 
10 d'octubre de 2012
 
Hi haurà un pastís, i un bon sopar.
(Ja us en faré 5 cèntims)
Un regal perfumat.
Segurament que un altre dia anirem a fer un soparet,
 a la Giberga, segurament.
 
Els records queden al cor,
els bons moments ens acompanyaran,
 íntims, entre estimació, sense gaires floritures
 
 




 
 
 
 

divendres, 5 d’octubre de 2012

Alfàbrega. Bones Herbes.



 

Sentiu aquesta olor que envaeix el balcó i que s'escola dins la casa.
Passeu-hi la mà i els vostres sentits s'ompliran d'aquesta flaire tant especial. 
Forta, intensa, però fresca i agradable. Fa estiu, sí, i ens arriba des de Sant Joan, com ens diu  Joan Maragall en el seu poema L'aufàbrega, fins que comencen les primeres fredorades.
Aquest any encara ens acompanya, al balcó, en aquest estiu que s'allarga i que no ens vol deixar.

Alfàbrega, la d'aquí,
                                  Aufàbrega
                                                     Aufadia
                                                                   Alfàbega          
                                                                                    (i el sonor Albahaca...en castellà)

de fulla petita i per omplir els  nostres masos, terrats, patis i balcons de la seva olor purificant que allunya els mosquits.
Però ara que tenim jardins i terrasses, ens hem passat al basílicum, a la italiana.
I ens ha arribat el pesto.
L'alfàbrega ha passat a la cuina on la seva presència era molt minsa, en alguna amanida a l'estiu, per perfumar les olives...I es troba en sopes fredes i en diferents salses.

El Pesto

Aquí ens ha arribat amb els espaguetis, i ha envaït les nostres pastes d'aquest color verd i del seu aroma, tot ben agradable. I, així la coneixem com una salsa, complerta. Aquest estiu, però i gràcies a Edda de Un Dejeneur de Soleil,  he descobert que realment a Itàlia és una base per a diferents preparacions i que pesto vol dir aixafat, seria com un romesco, que és salsa i base. Podem fer servir la salsa bàsica sola, boníssima, però també inundar-la amb altres ingredients que li donen multitud de matisos.
Així doncs a partir de la base clàssica he realitzat unes quantes versions que podem combinar amb diferents pastes , en carns, peixos, patates, arròs...

Salsa al pesto

És ben fàcil i ràpida el que ens dóna l'oportunitat de realitzar un plat ben bo amb poc temps. Tot i això, si la deixes reposar unes hores el gust es fa més bo.
 
Ingredients
 
50gr. de pinyons
Un bon brot d'alfàbrega de fulla grossa
20cl. d'oli d'oliva verge
una dent d'all
Formatge parmesà ratllat
 
La recepta és per unes 4 persones.
Posem en un pot els pinyons, l'all, l'alfàbrega i l'oli.
Ho passem bé pel batedor, tot i que això ho podríem fer a base de morter.
Procurem no passar-nos d'oli,
més val fer curt i si cal afegir-n'hi, sinó pot ser embafós.
Finalment hi anem tirant el formatge fins que vagi espessin ,
però que quedi sempre lleugera.
 
I ¡a la pasta!
 
 
Espaguetis, raviolis, macarrons...Ummm...Boníssim.
 
Apartir d'aqui:
Amb pebrot escalivat
Amb samfaina
Amb tomata fresca
 
Fem la salsa i al damunt hi afegim el pebrot a trossets,
hi afegim la samfaina,
hi afegim tomata amanida ben escorreguda d'aigua i llavors...fresquíssim.
 
 
 
Experimenteu amb el pesto, no tingueu por,
ara ja és nostre, com a legat italià,
 i és mediterrani, amb productes ben nostres.
Bon profit!
 
 
En un llibre que he llegit "El Llenguatge Secret de les Flors" de Vanessa Diffenbaugh,
diu que l'alfàbrega representa l'odi. En un llibret que tinc jo, no l'he trobada.
Però quina flor podria representar aquest sentiment tant "lleig" i a la vegada, tan "inútil".
Potser aquesta olor seva espanta als mosquits, aquells que ens molesten,
però aquests més val deixar-los anar i no fer-ne mai cas.
 
Deixeu volar la seva olor,
deixeu que la flaire us arribi,
¿us relaxeu?
Ho sentiu
Gaudiu-ne.
 
Les Bones Herbes, Estiu al Rafal, Muguet

 
 
 

 

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Rosa d'Octubre


Sempre per l'amistat, per una amiga blocaire, i per la seva amistat.
Aquest és el mes del rosa. El rosa de les dones, per les dones. Dones que lluiten i aquelles que ens miren des d'algun lloc. El rosa que ens envolta en la nostra condició de dones i que en aquest cas és senyera d'una lluita ben nostra i del suport que cal que totes volguem transmetre.



Aquest mes la Tinou ens demana que omplim de rosa els nostres blogs.
 Rosa reivindicatiu de la nostra condició i en suport de tantes dones, potser properes.
Animeu-vos. I les dels blogs de cuina...potser ...cuinar en rosa?
Toutes, amies au blog de Tinou, d'ailleurs qu'il est merveilleux il faut y participer.
 Vive le Rose! Humeur!
A todas, amigas, por la amistad entre mujeres y por una causa tan importante. Viva el Rosa!
 
A mi em costa poc ja tinc un article "en rosa", El Rosa. M'agrada, em relaxa i hi trobo molts matisos.
 
 
Sempre Rosa, per la Bea, per Totes.