diumenge, 23 de setembre del 2012

Filant el Temps





 El fil del temps sorgeix i ens envolta poc a poc, s'estira, s'arranca del nostre cor.
 Una espiral  ens envolta.
 El fil, sempre el mateix, estacions, esdeveniments, i sempre  diferent.
 Tot torna, tot es renova.




En la nostra infantesa és un fil suau i tou que es va tornant més dur i fi, tibant, gairebé trencadís.
Hem d'aprendre a filar-lo de manera resolta, bregant amb cada nus, amb amor, creant imatges belles, amb subtilesa, teixint eficaçment.
Els moments ens canvien i ens fan seguir i cadascun deixa una petjada en aquesta filigrana.

Setembre sempre és actiu, mogut, i ara cal bellugar, cercar, renovar-se.
Un setembre  ple de vivències, i algunes, amb grans canvis.
Ens ha deixat la nostra gossa, la Gebra, i cal escriure-li aquestes paraules per tots els bons moments que ens ha ofert, per tots els records, per tota una vida, la seva, que ens donà. Qui dóna més que un gos? Confia, espera i viu per nosaltres, fins a l'ultim moment

Avui, però, és el meu aniversari, el temps va corrent, el fil es va estirant. I em faig aquest regal per a compartir amb vosaltres.

Tinc flors




 
 
I sempre hi ha petits/grans moments
 
 
 
 
I algun regal, els llibres...
 
 
 
Arribats de França, per a la meva pràctica del francès i per a la lectura compartida al QL.
He començat L'Education Sentimentale de Flaubert.
 
 
I espero que arribin les espelmes i les bufi amb ganes de seguir filant.
 
 
Ha aribat la Tardor.
M'agrada. Recolliment, pausa i potser una pluja fina...
 
 
 
 
 
 
 
 

 

dilluns, 10 de setembre del 2012

setembre

   Es fa fosc i l'hora violeta ens envolta, quan el dia s'escurça, al setembre.

 Al carrer tornen les cares conegudes, els tràfecs, de les posades al dia. Les llums s'encenen al vespre.
Pot ploure, o començar a fer fred. Ara vents del nord, ara borrascades. I de vegades calor, xafogor.
I retrobem la nostra casa, la vida interior.
Els amics, les tasses de te a mitja tarda. El cobre-llit i la manteta. Hàbits i, tot i els preparatius, la tornada, els horaris; una certa calma. L'estiu, les vacances, portaren el desori, el no parar ni un moment quiets; la platja, els viatges, els sopars, les festes...

 Els productes de l'horta són encara ben bons. Tomaques, aubegínies, pebrots. I les herbes encara al nostre abast. Melons i síndries i aquells préssecs de vinya endolceixen i encara ens refresquen a les postres. Però també retrobem la terra, el tros, el defora, i el bosc. Figues i raïm, primer, olives, móres, i, si plou, bolets.
 
 Preparació de cursos, plans, noves il.lusions, projectes, idees.
 Així, setembre, bé es mereix unes paraules. És especial, fa pas en una nova etapa i a més és el meu més, jo vaig nàixer el 23!
 
Al setembre compràvem els llibres nous de l'escola i al terrat de casa, perquè encara feia bo me'ls mirava, amb la il.lusió de tornar a començar, trobar-me les amigues, que quasi no veia durant l'estiu, i d'aprendre, tantes, coses diferents.
I el que més recordo és l'olor de llibre nou. L'olor de tinta encara fresca. I després, ja a col.legi, l'olor d'això, de col.legi.
També havíem de revisar la roba, l'uniforme de les monges, jo de La Consol.lació. Sortien les rebeques i cap al final algun jersei. Amb les meves filles era una festa, obrir les capses de roba de l'altre curs, i mirar que n'era aprofitable.
 
Mentre caminem  ja ens arriben els aires de tardor. Paraigües, fulles al terra i roba càlida.
 
 

Diria que setembre, és el mes de l'escola, de sempre; dels infants. Llibretes, gomes, quaderns, i aixecar-se d'hora, i conèixer la mestra, i un badall i aquell company que crida el nostre nom pel carrer. I mestres que retornen i que comencen una bona feina amb els seus nens. Esmorzars, berenars i colors. Ara i sempre.
Un homenatge a tots els blogs que en parlen i com a mostra, per a que us arribi l'olor de tinta
 l'article de mon amie Sophie Histoires d'encre/ Històries de tinta.

 
El meu pare ensenya el bé que s'ha posat!
 (I aquests eren temps difícils de postguerra. Però els nens amb tanta il.lusió!)
 
 
 
I jo em reinvento també i poso a l'abast d'aquells qui vulguin allò que més m'agrada fer.
Una pedagoga mig artista que vol ensenyar als altres la bellesa i la creació.
 
 
(embolcallat de Tinta Cirera)
 
 
Llegir i escriure i expressar, retallar i pegar, crear. Bellesa i harmonia i inventar.
 
Aquí ho teniu i si us interessa estic per vosaltres:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dilluns, 3 de setembre del 2012

Les Bones Herbes

   Moltes vegades  parlem de males herbes, i, certament, a la natura, no hi ha males ni bones herbes. Nosaltres classifiquem i etiquetem, transformem i adaptem.

                                        Nosaltres sentim, olorem, tastem, gustem. Usem.

                                                                             Agafar un brot
                                                     de menta, de fonoll, de julivert o cerfull,
                                              de sàlvia, d' alfàbrega. D'espígol. Olorar. Obre els sentits.
                   L'olfacte, i ens arriba a la gola. El color i la textura. Un món de sensacions ensomple.
 Ara, afamats d'experiències, en aquesta societat buida de vivències veres, deixem que ens envaeixin.
                                              Tornem-les a descobrir, no cal anar lluny, 
                                                                 les tenim aquí.

     Catalunya n'és terra de Bones Herbes. La seva cuina s'omple de les aromes que li ofereixen.
 La cuina catalana és una cuina d'herbes, no d'espècies. El pebre, negre principalment, una mica de canyella, anís o matafaluga, sobretot en els dolços, i, para de comptar.
 Per això, les cases fan, feien?, olor d'herbes. Herbes i all, això sí.
     Herbes per la cuina i herbes remeieres, per a guarir. Herbes per a fer infusions, qui més qui menys coneixia l'ús de les herbes pels mals, i qui més qui menys es prenia alguna herba abans d'anar a dormir o pel matí, i també després de dinar.

   I és a la primavera i durant l'estiu que esclaten esplendorosament. Floreixen i nosaltres les collim delerosos de la seva flaire i de trobar-nos-les a la nostra cuina, al nostre plat, a la nostra tassa.

  Cistells de farigola i de romer són presents vora les nostres cuines, pots de camamilla, marialluïsa, paniol, té de roca...brots frescos de menta i alfàbrega, i sempre a mà el nostre julivert.
  N'hi ha que aguanten tot l'any i són de mena seca, la farigola, o timó; el romer,...d'altres les anem collint i, en potets les anem gastant, com més fresques millor.
  Però n'hi ha que es manifesten en tota la seva esplendor ben fresques, la menta, el julivert, l'alfàbrega, el fonoll i és ara a l'estiu quan es fan presents, sobretot, en els nostres plats.

                  Plats d'aquí i d'allí, que no se'ns fan estranys amb aquestes herbes tant nostres.
 Faves amb menta, primaverals. Fonoll a l'amanida o a les olives.
Pesto amb alfàbrega, o diriem basílic.
 El julivert de bracet de l'all per tot arreu.
 Farigola ... que en podem dir? al conill, les olives, les sopes, hivernal.
Romer, o romaní, als arrossos i al peix.
 I sempre amb una fulleta de llorer.
I una bona llimonada amb menta a ple estiu .
 
   I aquelles infusions de la padrina,  l'àvia. Marialluïsa pel mal de panxa, camamirla pel mal de ventre, paniol pel malestar...té de roca...dolcetes, com els hi agradaven; ara les faig sense sucre.
I per guarir ferides, esparnellac, rudatimó; i pels costipats, eucaliptus, menta;  i...tantes,
ja em direu...





 
 
 
    I herbes que ens obren els sentits, l'espígol, als armaris: lavanda.
( També, però, pels moixons, per les potes, deien. Perquè aquesta herba tan noble també desinfecta ferides).
Aquells saquets amb lavanda. Collir-ne un brot, olorar, apretar els seus grans a les nostres mans,...meravellós



 
 Espero que us arribin aquestes aromes subtils
que inviten al benestar i a l creació.
Regal de final d'estiu.


                                           Pensaments  Sentiu la Primavera Conill amb Herbes