divendres, 31 d’agost del 2012

Salmorejo/Córdoba/Còrdova.

   El salmorejo el vam descobrir el Xavier i jo, en la nostra estada a Còrdova. Ja fa uns quants anys d'això, el nostre primer viatget després de casats ara fa 22 anys, ja en fa uns quants, d'anys.
Així és, que, des de llavors, l'he anat fent com a alternativa del gaspatxo.

   Còrdova és una ciutat meravellosa, essència d'Andalusia i de l'andalusí. Pels seus carrerons t'hi pots perdre sense pensar-ho gaire i és tan tranquil.la.
Nosaltres estàvem en un hotelet vora la Mesquita, en ple barri de La Judería. No era gaire luxós, però sí prou confortable i tenir aquella vista davant era tot un privilegi.
A Còrdova vam conèixer uns quants personatges curiosos, és fàcil "fer" amistats...
Així varem anar en un restaurant El Caballo Rojo, llavors el millor, on vam menjar, com no, Rabo de Toro, i d'entrant ens van aconsellar el Salmorejo, que no coneixíem. Ens va encantar, vaig buscar alguna recepta i el vaig reproduir a casa.

Temps després, el vaig tornar a fer amb la recepta de la Mariona Quadrada
 que he anat adaptant i variant, també, segons el moment.


 
Un plat per acabar de passar els dies calorosos.
 
Ingredients
 
Per a 4 persones.
 
1K de Tomates madures
1/2 Pebrot roig
Sal, 50cl d'oli, vinagre
Molla de pa
 Retallons de pernil, cogombre, ou dur...
 
Es pelen les tomates, que ja sabeu, han de ser de les més bones.
Jo ho faig rascant la pell amb el ganivet i estirant-la,
no escaldant-les, que trobo que perdent el gust.
I  amb el pebrot ho trituro tot junt amb la sal, l'oli (verge), i el vinagre. 
Alguna vegada hi he posat una dent d'all, o una mica de ceba, segons els ànims...
A la recepta original s'hi posa pa estovat amb aigua,
però jo trobo que ja queda prou espés i que així queda molt fi i lleuger.
Així és, que, el pa, se'l posa després cadascú, al seu gust, menjant.
Això sí, cal que sigui ben fresc,
 fer-lo unes hores abans i posar-lo a la nevera, que hagi reposat.
Si s'espesseix massa ho remenem i si cal es pot afegir un rajolí d'aigua.
 
Per acompanyar-lo podem fer un ou dur a dauets,
 uns retallons de pernil salat, boníssim,
o, com he fet jo, uns dauets de cogombre amanit amb vinagre de Mòdena.
 
 Molt refrescant!
 
 
 
 
 
Córdoba.
Lejana y sola.
Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja.
Aunque sepa los caminos
yo nunca llegaré a Córdoba.
Por el llano, por el viento,
jaca negra, luna roja.
La muerte me está mirando
desde las torres de Córdoba.
¡Ay qué camino tan largo!
¡Ay mi jaca valerosa!
¡Ay que la muerte me espera,
antes de llegar a Córdoba!
Córdoba. Lejana y sola.
            
                                                         ( Federico García Lorca)
 
 
Ventalls?
 
 
 
 
 
 
 
 

dimecres, 22 d’agost del 2012

Balada, Vers el Nostre Nord

Agafar el cotxe i viatjar veient els diferents paisatges que passen al nostre voltant,
vivint els canvis, les particularitats, les llengües,
sempre ens ha agradat.
Després, quan arribes als llocs descobrir,
conèixer, perdre's...


Aquesta vegada no gaire lluny,
però l'important no és la distància sinó l'actitud.

M'ha agradat sempre, fer de copilot,
llegir plànols,
guiar.
Sobretot en les ciutats,
en el camp cal passejar relaxadament.
Una balada.
I en aquesta escapada hi ha hagut de tot.




Una estada en un hotelet rural,
una masia molt ben aprofitada,
 amb un servei impecable,
 un restaurant boníssim,
 i una tranquil.litat absoluta,
 que s'agraeix després de tot l'any de "ballar".


Després el redescobriment de Besalú,
Terra de Cavallers,
Sempre sorprenent, tranquil,





simplement, bonic.



Us convido a descobrir els seus carrerons...

Ens vam esgotar a Figueres,
 una ciutat amb molts racons,



I Dalí...



Però nosaltres vam preferir El Museu del Joguet,
 Encisador...
i molt més calmat, aquests dies.
(Us prometo unes fotos)
Una ciutat amb una mida humana. Però feia tanta calor!

Sort que de tornada ens esperava un bon descans.







Després una passejada per Banyoles,
realment de somni.




Veritablement una balada vora l'aigua...









Qui hi tingués una caseta...




Fins aviat Banyoles!




Girona, bé val un dia a part...





Amb racons de calma perduts pel seu Call,
molt interessants.



I tornem-hi!



Fins aviat! 







diumenge, 12 d’agost del 2012

Pausa. Platja

La Mar...


 


   Aquí Reus dir platja sempre havia sigut dir Salou.
   La platja del passeig, la Platja dels Capellans, Llenguadets, la Platja Llarga, Cala Font, Cala Crancs. Les hem anat recorrent totes.
   De molt petits, fa molts anys, quan el meu pare treballava i no érem a l'apartament, anàvem amb el carrilet. Tos carregats, amb els berenars, i el carrilet com una llauna de sardines, carregat de famílies, d'arreu de les comarques properes, amb moltes criatures.
  Després des de l'apartament Sayonara anàvem a la Platja dels Capellans, amb el seu castell, on s'estaven els parents del "Senyor" del meu pare. A mi m'agradava molt anar-hi perquè hi tenien un gos, un Gran Danès, tan, tan gros com bo, al que deien Pluto, i a mi, que sempre anava darrere els  gossos, m'encantava.
   Quan venien els amics alemanys anàvem a la platja llarga, al càmping i ens passàvem les hores amunt i avall i dins a l'aigua fins al vespre.
  Però vam anar tirant amunt fins a la Pedra Tallada, veritablement un paradís. Fins fa ben poc. ara és impossible, no pots deixar el cotxe i la veritat, cada vegada està més plena. Però ha sigut la nostra platja durant molt de temps, fins i tot dinàvem a l'ombra dels pins, dalt.

  Així és que ara ens hem passat a Cambrils i hem descobert una platja meravellosa. Tranquil.la, molt poca gent, l'aigua neta...silenci. I t'hi pots relaxar tant bé... 
  Ara estaré uns dies lluny, (anem a Figueres, uns dies de desconectar),però aquí deixo unes imatges. Una pausa, el so de les onades, La Platja.




Descans...


Platja, sorra...





A l'aigua!



Eixuga'm...




...somniem...




Fins aviat...
À bientòt...

A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella.
que'n brodava un mocador,
n'és per la reina,
n'és per la reina.
...