Apareixen a l'estiu i ens atrauen. Qui se n'està d'agafar-lo quan en tenim un a prop.
Quan tenim calor ens refresquen, i si no en tenim cap, de vegades, cal que
fem servir qualsevol fulletó o cartó per a ventar-nos, desesperadament.
Qui no havia quedat fascinat, de petit, veient aquelles dones obrint i tancat el vano,
movent-lo entre les seves mans, pegant cops contra el seu pit... a mi m' hipnotitzava.
I quan em deixaven agafar-ne algun, m'agradava obrir-lo i tancar-lo,
i obrir-lo a l'inrevés, mirar-ne els dibuixos,
aquells de "goyescas",
tan clàssics,
els de flors
i n'hi havia de dibuixos infantils.
Fins que vaig aprendre a tractar-los, a admirar-los, a mimar-los. Vaig descobrir la seva màgia, el seu joc de llums i ombres. I quan semblava que el seu ús anava a morir van aparèixer nous dissenys, moderns, suggestius i elegants, i van revifar, i ara, tothom en té un.
Vano a Reus, ventall a Flix. Per a mi els dos noms són significatius,
però, la veritat, prefereixo ventall, és un nom amb més moviment.
I des d'aleshores, que cada any me'n faig amb algun.
És la meva col.lecció, no exposada.
Agafo cada cop el que em ve de gust,
segons el què porto,
l'ambient,
o perquè és l'últim a formar part de la meva vida.
M'encanten, em fascinen, el seu moviment de peces lligades que,
tan aviat són una vara com un pàmpol articulat.
Tot i que n'hi ha d'una peça, que venen de països llunyans i
ens porten històries d'aquests llocs.
El ventall ens transporta a l'orient, a Filipines,
lligat al "mantón" de Manil.la,
a la Xina i
al Japó.
És en aquests països on va nàixer, i després, que a occident l'adoptessin,
de la mà dels espanyols, en la seva forma més sofisticada,
com un objecte de prestigi; ens ha tornat,
amb l'apropament a l'orient,
en la seva forma
més senzilla.
Sense ser massa conscients de que és un altre regal que ens han fet des d'aquests llocs llunyans.
Els ventalls són a més enigmàtics, darrera d'ells ens hi podem ocultar,
o ens podem comunicar amb el seu llenguatge,
i així ho feien quan les relacions personals
no eren tan fluïdes com ara.
A la Xina i al Japó
servien per a escriure-hi.
Les donesvan elaborar
tota una forma
d'escritura
per a enviar-se
missatges
entre elles,
Si us voleu endinsar en aquest món podeu llegir un bonic llibre,
Flor de Neu i el Ventall Secret
Josep Carner també en va quedar enamorat, almenys de la paraula,
i ens va deixar
Auques i Ventalls, Carner, li agradava jugar amb les paraules.
Darrera d'un ventall hi descobreixo somnis, amagats,
noies ocultes amb desitjos, amagats.
El Japó, la Xina, oblidats.
Però que ara descobrim i ens entusiasmen.
Formes de vida, de fer i ser.
Tot, ja , global,
cal que no perdem la màgia.
De vegades cal encara amagar.
Nosaltres, perquè sí,
dones amb misteri.