dissabte, 23 de juny del 2012

Sant Joan.



Foc i Aigua.
Sons, Música, Petards.
Revetlla, Ball.
Gustos, Coques.
Herbes i Encanteris
Per Sant Joan lo Riu Demana Sang
l'aigua que avui purifica per tot l'any. Aigua del riu o del mar, aigües de fonts. Cerqueu-les.



El Foc, el rei per excel.lència. La Fogera,
El Foc de Sant Joan a tots els pobles de Catalunya.
Tota la gent dels pobles venint a buscar la seva part de Foc del Canigó.
Gent i rialles, joventud, Pubilles i Hereus, tota Catalunya en moviment a cercar El Foc.
Tots Els Països Catalans fen la seva Festa,  de foc, aigua, cavalls, falles...
I peten els petads tot el dia i Els Diables a la nit, El Correfoc.

Féu encanteris, colliu herbes, la seva màgia és per tot l'any.
I a la revella, a la verbena, als masos plens de música i color.
Fanalets, paperets, bengales...foguera i petards.
Menjars frescos, coques amb recapte...
I La Coca
Ball d'orquestra o recursos casolans,
El Cava, xampany, rumba, boleros, salsa, pas.doble, i el Vals

I tots a veure sortir el sol per saludar-lo, ha arribat l'estiu.

I La Nit de Sant Joan. Una obra de teatre per a recordar sempre.
Quines nits d'estiu!







  

divendres, 22 de juny del 2012

Temps de Festes

 


    Aquests dies  la calor ja ens envaeix i tots els racons de Catalunya comencen a preparar la Festa, Sant Joan, el solstici.  L'estiu en ve farcit de festes, que tothom espera.
   La gent, pel carrer, s'apressa, són dies de finals de curs, audicions, festivals, preparar vestits i córrer d'un costat a l'altre. Tot i això, l'expressió sembla que ha canviat, malgrat aquesta crisi que ens xucla la vida, la gent està més afable, les cares s'enxamplen i les rialles apareixen més sovint. Els nens esperen les vacances escolars i tot es remou per dins i per fora. A Reus la festa ho emplena tot.






 Arriba l'estiu, les nits a la fresca i les trobades amb els amics.
 I a Reus l'ambient es viu especialment. És la Festa Major. Les festes de Sant Pere ens anuncien el temps d'estiu i ens hi fan entrar de ple amb una gran explosió festiva,
 que s'allarga de Sant Joan a Sant Pere.
Reus té aquesta peculiaritat la festa que obre l'estiu i la que el tanca i ens porta la tardor.
I després, llargs dies de calor, fruita madura, i molt de sol.
Aquests dies són especials. L'aire porta els records i sensacions de les primeres anades a la platja, els primers gelats i orxates, el no haver de patir per res i poder-se aixecar tard,
 els amics que venen d'Alemanya o de París.
 Quan ets nen tot es fa més lleuger a l'estiu. I durant aquestes jornades no hi ha normes ni horaris.
Sols córrer per arribar al lloc i vestir-nos ben "guapos".
Ja d'adolescent les sortides de nit, les revetlles, i l'estrena d'algun vestit, m'omplia d'il.lusió.
Després van venir temps de reivindicacions , revetlles populars, gralles i roba més deixada anar.
Sempre, la festa, ens il.lumina els ulls.
Primer Sant Joan, als masos, música i coques.
 Coques amb recapte i coques dolces, de fruita, crema, i ara, infinites. I després la Festa Gran,
Sant Pere, grans revetlles i passejos, vermuts, corre-focs.
 Els gegants i els nanos ja ens esperen pel carrer.
 Les gralles les bandes musicals i tots els balls volten amb la processó.
 L'Àliga, majestuosa, el Lleó i tots els altres animals festius, dracs, birbes,
els Castells i això si, La Mulassa, tan estimada de tots.
Els petards ja ressonen per tot arreu, ens introdueixen a la festa, i les campanes ens criden.
I tots esperem el moment culminant de La Tronada amb la boca oberta.
 Corre cuites per agafar lloc, calors, però tots allí com un clau.
Reus Peta Fort i l'estiu s'obre i comença per a tots.
Estem com estem, ja se sap:
A l'estiu tota cuca viu.
Bona Festa!

   

dijous, 14 de juny del 2012

Ous Cocotte amb Llit de Patates





 Aquesta recepta és el fruit d'un dia en que no tenia prou patates...
Volia  fer ous ferrats i patates fregides.
Però la cuina té això, com més elaboració, més en gaudeixes.
La imaginació al poder... i a sopar.

Ingredients
2 patates Kennebec mitjanes
6 ous ben frescos
1 iogurt
1 dent d'all
uns daus de roquefort
formatge ratllat
sal i pebre
oli d'oliva

          Es pelen les patates i es tallen a làmines fines.
          Es fregeixen les patates cruixents i es posen al fons de les cocottes.



              Hi tirem l'ou, sal-pebrem, i hi fiquem uns dauets de roquefort.
      Al damunt s'hi afegeix la barreja de iogurt, amb l'all xafat i un raget d'oli, tot ben remenat.
      Posem formatge ratllat i al forn a180ºC, que ja estarà calent. Uns 10 o 12 mn, mirant que es         
      faci la clara i quedi el rovell sense pendre.
      Ho gratinem un minutet, i ja està. Boníssim.










 




dimarts, 12 de juny del 2012

British





  Uns dies d'ambient britànic. A casa meva també. Tot s'ha de dir, la Reina, ho és, des de fa 60 anys i a més els hi toquen les olimpíades. Això del British estarà de moda.
  A més, aquí, a casa, ha arribat la meva Violeta del seu week-end llarg a Londres i ens anem ambientant.
  La veritat és que jo no sóc gaire britsh, no he estudiat anglès i aquesta llengua sempre m'ha semblat com a imperialista, una mica imposada, potser més en la seva vessant americana. I com, la trobes per tot arreu, ben coneguda. L'estil, també tant anglès, exagerat, estrafolari, agressiu, de vegades, em costa de pair, i no m'hi sento identificada. S'allunya molt del mediterrani, i del caràcter llatí i em resulta aliè.
  Que voleu que us digui, jo sóc més de París que de Londres. Més suau, potser no tant modern, ara, però sempre avançat, més mesurat, però canaille, apassionat.
  Tot i que he de reconèixer que no hi he estat mai, i ja m'ho diu la Violeta "mama, t'agradaria molt", pot ser, i cal dir que hi viatjaria, quan pugui, Tot viatge és interessant.
   Cal dir, tot i això, que hi ha força coses que m'atrauen. Un altre estil, aquell british flegmàtic, de les pel.lícules de Jane Austen, de l'Ivori, realment m'encanta.
  ¿Caldria anar-hi i voltar les botiguetes de porcellana anglesa, de te anglès, i admirar els dolços, muffins, cupcakes, whoopies, cookies...?


És clar, perfecte, aquesta cara, de segur, m'enganxaria. I així, m'aproparia a aquests altres Londres, joves, variats, globals, cosmopolites. On trobes de tot i a tots. Tots els corrents, les ètnies, els colors. Tot és entrar-hi, i Gran Bretanya té això, monarquia, però democràcia, sense manies, i tots amb dret a parlar, des de fa molt. Tots els seus pobles amb els seus drets. Més freds i per això més tolerants i menys absolutistes.
 
     I tant, moltes coses m'agraden:

El seu te i la seva hora del te.

Les seves tassetes de porcellana amb unes flors magnífiques.

Aquella roba Liberty

Les pel.lícules angleses dels anys 60 i 70,
amb actors tant bons com Lawrence Olivier o Michael Caine.

Les pel.lícules "d'època" amb tot d'actors boníssims.

I Aghata Christie, quines bones estones,
Poirot, Miss Marple.

I les Cadburys, els cupcakes i els muffins.

I les sèries de TV, "A dalt i a baix", "Els Roper", Gent del Barri"...
Shakespeare i el teatre.

Els museus, les cabines i els autobusos, puntualitat anglesa.

Mobles anglesos i paper pintat anglès.

The Beatles.


Tantes coses, Mary Quant i la mini, L'estil college,
la roba de punt cardigans, pullovers, T-shirts,
sabates angleses, i roba sport,
Tot tant còmode. Què faríem sense?

Definitivament
so british!



M'hi apunto.


.