dilluns, 30 d’abril del 2012

Muguet, Porte Bonheur. Felicitat i Sort.

Per a tots vosaltres, amics, un bri de muguet, per a felicitar-vos la primavera, el Primer de Maig, i que us porti a tots molt bona sort. Oloreu-lo i sols amb això els vostres sentits s'ompliran de benestar i espero que la vostra vida de benaurança. I en la vostra passió no el volgueu tastar, sols oloreu, perquè és molt verinós.



felicitat,
així, en minúscula.
que ens amari la vida.






diumenge, 29 d’abril del 2012

Pausa




  Restar a casa tots junts uns dies, mandrejar, o si més no, descansar de preocupacions. Dormir més, fer bons esmorzars, i permetre que les nenes tinguin l'habitació feta un desastre. A casa, ara que hi ha molta llum, però que encara no fa prou bo. I després, et vénen ganes de fer algunes postres, de fer bricolatge, o d'escriure, com jo ara, però cal alguna pausa,(a part de dies de reivindicacions) dies de pont, que també ens volen traure, i que ens donen una vida, fora del treball, de la rutina, cercant, sí, aquesta rutina que no és més que pausa i tranquil.litat. Proveu-ho, de vegades cal quedar-se a casa, en aquesta casa que ens agrada tant ,i mandrejar, o fer rutina, "cocooning".
 Una pausa.






dimecres, 25 d’abril del 2012

La Rosa i El Petit Príncep. Amistats.

Tendresa, delicadesa, fragilitat.Un príncep nen i una rosa, i una persona gran que no ha deixat de ser un nen. Endevineu?







El petit príncep viu en un petit planeta, on hi ha una flor única i rara.
Saint-exupery  perdut amb el seu avió al mig del desert, intenta arreglar-lo.
Aquest Petit príncep d'aquest petit planeta llunyà, el treu de les seves cabòries, cada cop amb una nova pregunta, una nova història.
 El Petit Príncep vol un xai,  però té una flor, se la podria menjar...i li explica totes les històries.
Aquest príncep amb trets de nen egocentrista, aconsegueix que superi les  pors de la infància.
Tot és tan relatiu!
Aquells Baobabs tan valorats aquí a  la terra són males herbes perilloses al planeta d'on ve el Petit Príncep i una petita rosa capriciosa i consentida és única per a ell.  Hi ha moltes roses a la terra, però pocs baobabs. En el  planeta del Petit Príncep tot és petit i abastable, però tot és extraordinàriament important.




Allò important de veritat és l'amistat, els lligams. És el que ens fa ser especials i únics , i que, moments diferents ens treguin de la monotonia. Quan estimem algú el protegim, ens cal la seva presència que fa els moments especials, i tot allò que ens el recorda ens fa reviure aquests moments i és especial,



sempre, però, cal deixar espai, llibertat.










dimarts, 24 d’abril del 2012

Sant Jordi . La Festa.



    Cal que tothom la conegui. això és a Reus però així és a tota Catalunya!





















A tots els que ho desitgin els esperem.





dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi. Llibres.

 
    Molts llibres!



   És un gran dia per la literatura, que Catalunya ha fet especial, gran, festiu, per a compartir-lo amb tot el món.
   I tot i les carències d'aquest any, no me n'haig pogut estar. Dos llibres que espero començar a llegir amb fruïció. Els llibres tot un plaer, la seva portada, l'olor  dels fulls amb la seva tinta que forma lletres i paraules; que ens endinsen en tants mons.Obrir un llibre és una promesa , viatges, històries vides; o continguts plens de saber. Una promesa que de vegades s'acompleix i de vegades no, però que sempre ens enriqueix.
   Espero tot això d'aquests llibres El somriure de les dones i La Societat Literària i de pastís de pel.la de patata. Tot i que després de llegir Jo confesso el llistó està molt alt-
  







Una promesa. Els llibres.








   

Sant Jordi. Dracs.

 

   A quí fa por, ja, el drac. El drac de Sant Jordi és festiu, simpàtic i juganer. Un dels elements festius catalans més vistós i bonic.
  Però tots tenim algun drac que ens persegueix, en aquests temps els dracs han tret la seva pitjor cara i molta gent viu esporuguida pel seu poder.
  Jo també, nosaltres, tenim més d'un drac que ens atemoreix. Sobre tot un drac de quatre caps  avalat pel poder econòmic, que fa temps que no ens deixa viure en la nostra pau. Tant de bo una espasa amb consciència traspassés el seu cor.
  Avui, però, cal que busquem els dracs incomformistes, expressió del poble indignat que fa d'aquesta bèstia mitològica la personificació del joc festiu, de la gresca.
  Dracs per tot, els de Gaudí, modernistes i moderns de cartó-pedra, que ens remeten a temps de prínceps, princeses i gotes de sang que es converteixen en roses. Deixem-ho així, i que  prínceps i princeses, creem un camí de roses, que la vida és per a tots.













  

Sant Jordi. Una Rosa.

 

   Una aroma,
de préssec? Aubercocs,  o llimona?
Un perfum més subtil
tènue
verdeja, elegant,
rosa.
Una Rosa.


Quantes roses, avui, Sant Jordi, cerqueu-les. Pintures, teles i guarniments, sensacions.
Potser al nostre mateix jardí i segur, molts a ca seva.
Poemes, tants, olora'ls i gaudeix-ne. És el dia.


Penyora d'amor, penyora
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

                                       J. Salvat-Papasseit




La meva Rosa:











 





                                                                  


dissabte, 21 d’abril del 2012

El Rosa

  Sóc d'aquelles que de petita m'agradava el rosa, però sobre tot, sempre m'ha agradat el blau, els blaus clars. Blau cel, blau turquesa,  tant net i poc complicat. Més tard la gama de colors augmenta, els liles, sempre, els colors crus i blancs, i, com no,  com a molta gent d'aquí, el negre, contundent, radical, sempre elegant, el NO color.
  El rosa queda enrere, el món és així especialment aquests roses xiclet, els roses fúcsia o Barbie, sense cap subtilesa.





  El temps passa i els gustos s'asserenen. Primer omples la casa i el teu armari de blanc, de crus,  poc a poc t'apropes a colors que t'agraden els liles i violetes,  algun verd enganyós i el blau. Però, aquests crus, pedra i xocolata, subtilment es van acostant al rosa.




N'hi ha tants, i ens omplen de tendres, ens apropen entre nosaltres, ens fan perdre la por.





 Hi he trobat, tants matisos!  El rosa, suau, acariciador, amorosit, tranquil, però sempre amb un polsim de passió, t'introdueix en un món de subtileses que ens acaben seduint. No em quedo amb els crus pausats, calmats, avorrits, però sempre elegants, si; vaig cap al nude, evocador, al rosa pal, embolcallador,  rosa vell, suggerent, rosa brut, intrigant. Arribaria al maduixa, apassionat? Potser.









  De tots ells  em decanto pels tènues, nude, pal, vell...amb tants i tants matisos.








Simplements roses, totes les gradacions, tant seductores.









Una lliçó de color. 
 I aquests dies què millor que un buquet de roses.








És un regal.

I una rosa. Per vosaltres













Pequem!



Oloroses,temptadores...   



Un petit pecat sempre va bé.


Converteix-les en un petit plaer.
Sols...alguna vegada...




Coses de la Primavera. Aromes.


dilluns, 16 d’abril del 2012

Pensaments


 Pensaments, sempre dins el nostre cap.
  Els pensaments ens vénen i els pensaments se'n van. pensaments que ara ens vénen al cap...
  Pensaments d'amor, pensaments d'odi; pensaments d'alegria, pensaments de tristesa; pensaments    melanconia, bons i mals pensaments, pensaments d'incertesa...
  El pensament judeo-cristià, el pensament pre-socràtic i el socràtic, pensament aristotèlic, pensament cartesià, el pensament racionalista i el pensament republicà, pensament marxista, pensament fascista, pensament ...
  Pensaments negres, pensar en verd...en rosa, en blau, potser...pensaments...grisos!
  Llurs pensaments, els vostres pensaments, els nostres pensaments, els seus pensaments, els teus pensaments, els meus pensaments.
   Liles, grocs, blancs o blaus. Uns pensaments de regal:



Mireu aquestes flors, pensaments, si els mires realment hipnotitzen, penses, pensaments.
 Un nom bonic  per a una flor.



Pensar, somniar,badar, sospirar.
Trobem el temps, els pensaments passen pel nostre cap, aturem-los i realment Pensem.