Néta i reconfortada en els braços de la seva mare, me la deixa i noto la seva escalfor dolça i el seu pes ploma, llavors obre els ulls, mira, no mira, poc a poc anirà entenen aquest món. I és quan penso en Rousseau i en quanta raó tenia, l'home és bo per naturalesa, són els cops que li dóna la vida el que el tornen, així, com som, malfiats, rencorosos, egoistes, venjatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire