dilluns, 31 de desembre del 2012

Bon Cap d'Any




S'acaba un any, que ha estat més o menys bo, però, que l'hem passat.
Ara, en comença un de nou i realment, qui sap què ens portarà?
Tots ens fem bons desitjos i esperem el millor.
Malgrat tot, jo, també, espero que ens vingui el millor,
perquè la il.lusió és l'últim que és perd,
o l'esperança?
Paraula una mica demodé, però que potser ens cal incorporar a la nostra vida.
I d'aquí torno a la il.lusió.

 
 
Bon Any 2013!!!
Feliz Año 2013
Heureux Année 2013

 

 
(I en el blog de Claudine &ses passions,
hi trobareu la postal que li vaig enviar en el joc de binomis).
 
 
 
 
 
 


diumenge, 23 de desembre del 2012

Bon Nadal


Nadal                                                                                                                                          Noël
Nadal Blanc                                                                                                                      Noël Blanc
Nadal Blau                                                                                                                         Noël Bleu
Nadal Roig i Verd...                                                                                           Noël Rouge et Verd
Nadal Daurat, d'Argent                                                                             Noël Doré, Noël d'Argent
Aquest, per mi, Blanc Nadal                                                             Celui-ci, pour moi, Blanc Noël


 
 

Us desitjo a tots un Bon Nadal. Ara que sembla que fa fred, que la gent va una mica capficada pel carrer...ara  deixem que arribi el caliu a les nostres cases.
Les olles ja bullen, els pollastres comencen a enrossir-se al forn. Els vins preparats i el cava a la frescor.
El Tió, ja ben tip està esperant les cançons de la xicalla i les nostres llars queden preparades per a la gran celebració.
Els nens, els avis, les noves parelles i les ja conegudes. Estarem tots a taula i cantarem cançons i els ulls dels més petits s'enlluernaran amb els regals del Tronc.

Tot i que no he estat a temps per deixar-vos la meva recepta de Coraçons.
Tot i que he hagut d'abandonar els meus deures de francès.
Tot marxa, demà acabarem el pollastre i arribarà el Tronc.

Demà, La Nit Màgica, La Nit de Nadal.
Abans fèiem cagar el tronc un petit sopar i a Missa del Gall.
I la meva Padrina, l'àvia, em feia recitar. I ara, jo, ho recordo amb vosaltres.






Aquest Jesuset de perles,
que n'és nat a un pessebret.
Té la cara redoneta,
i el nasset afiladet.
Com tots li porten coses,
ell n'està molt contentet.
Té els cabellets tan rossos
com el sol del matinet.
 
 
 
 
 
Bon Nadal, Feliz Navidad, Joyeux Noël. Merry Chrstmas, Frohe Weihnachten
 
 
 
 
 


diumenge, 16 de desembre del 2012

Àngels





Quand em posava al llit amb aquella camisa de dormir
m'enbolcallava i els meus somnis eren dolços. 

Era blanca amb uns angelets de tons blaus, diminuts, però tan bonics!...Ens n'havien fet una per a la meva cosina i l'altra per a mi. Abans molta roba es feia a casa. I m'agradava tant...
Com quand, cada nit, deia "L'Àngel de la Guarda", em sentia segura i bé.




 
       Àngel de la guarda
 dolça companyia
 no em deixis sola
 ni de nit ni de dia.
No em deixis sola
perquè em perdria.
 
I sempre m'han agradat els àngels,
la dolçor i bondat, també picardia 
que transmet aquest personatge.
 
"Veillez sur moi quand je m'éveille,
Bon Ange, puisque Dieu l'a dit,
Et chaque nuit quand je sommeille,
penchez-vous sur mon petit lit.
Ayez pitié de ma faiblesse,
à mes côtés marchez sans cesse,
parlez-moi le long du chemin,
Et si un jour parfois je doute,
de peur que je ne tombe en route,
Bon Ange, donnez-moi la main."
 
 
 
 
Sé que ara és difícil de trobar-los.
Però, potser no cal mirar al cel.
de vegades en trobem al nostre voltant,
o fins i tot en som nosaltres, de vegades,
d'àngels.
 
 
 
 

Recordeu la pel.lícula It's a Wonderful Day,
Què Bell és Viure, allí l'àngel deia que cada cop que sonava una campana
un àngel guanyava les seves ales.
Fem que toquin campanes sovint al nostre voltant,
cada cop que algú fa un somriure, dóna la mà, ajuda a aixecar-se.
Que sonin campanes a la nostra vida.



 
 
Per Nadal
omplim la llar d'àngels.
Enguany, és per als àngels.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cal que els somnis s'omplin d'àngels...
 
 
 
 
 
Com deuen ser els àngels...Recordo la pel.lícula Der Himmel Über Berlin,
El cel Sobre Berlín, potser sí que existeixen, vaig pensar.
 
 
 
 

 
 
 
(Un record per en Ferràndiz, un gran dibuixant d'àngels, ell mateix un àngel
 


 
...)
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 


dilluns, 10 de desembre del 2012

Carte Postale de Claudine. Binômes

Bref.
Heureuse,
aujourd'hui,
cést un jeu des binômes
qui m'a emmené sur mon blog.
Un beau jeu d'amitié où je suis heureuse de participer
et de partager avec quelqu'une bonne amie.
C'est Nathalie qui a monté le jeu,
et c'est pour Claudine ma carte, et la sienne pour moi.  
Il s'agit de faire une carte postale de Noël.
Mais je dois dire queje reçu ma carte de Claudine
et de plus de beaux petits cadeaux.
Je suis très heureuse
et je l'envoye,
avec mes cadeaux,
beaucoup de bisous.




 
J'ai trouvé ce paquet dans ma boîte!
 



 
Quelle émotion!





 
 
 
 
 
Et j'y ai trouvé toutes ces belles choses.
Quel bonheur! 
 
   Doncs sí, els jocs en els blogs, són una manera de fer amistats.
 M'ha agradat participar en aquest joc,
es tracta de fer una postal de Nadal per a una amiga i aquesta una per a tu,
el trobo molt creatiu.
També he descuberta la celebració de l'Advent encenent una espelma cada setmana i m'hi he afegit.
També ho trobo molt creatiu i molt poc comercial,
cadascú fa servir allò que té i la seva imaginació.
I crea un ambient molt acollidor i càlid.

            Et voici mes bougies d'Avent, aujourd'hui je n'ai allumées deux, pour le deuxième Dimanche.


 
 
 
 
 
 
Bon Avent!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 




 

dimecres, 28 de novembre del 2012

Camèlia

 
 
 
 
Camèlia. 
Camèlia, el so.
L'elegància sòbria.
Puresa, harmonia.
La diferència arriscada 
Una flor exuberant però tímida,
Sense olor, amb tota la bellesa, senzilla.
Evoca.



La Dame aux Camélias


 
 
I d'aquí a l'Òpera:
 
En coneixeu la història.
Aquesta cortesana patia dels pulmons,
i aquestes flors sense olor eren les úniques que podia dur.
Va morir de tuberculosi.
Però va quedar immortalitzada
 en aquestes dues obres,
símbol el romanticisme.


 
 
El cine també se'n va fer ressò.
La Divina, Greta Garbo, en va fer el paper:
Divina.
 
 
Ens porta al Japó. Present en la vida quotidiana.
 
 
 
 
Shiseido l'incorpora com a emblema,
per la seva puresa.
 
 
 
 
Chanel, és la Camèlia.
Una història d'amor,
el regal de l'Estimat a Coco.
 
 
 
 
I ella, elegant, sobria, arriscada, diferent,
va saber veure tot això en aquesta Camèlia.
 
 
 
 
Blanca, rosa o roja.
Sempre especial.
No embafa, discreta.
 
 
 
 
La Camèlia i jo...
 
 
 
 
Jo i la Camèlia:
adoro Chanel, París,
estimo el Japó,
m'encanta Shiseido.
La Traviata,
La Dama de les Camèlies.
Romanticisme.
 
 
 
 
La meva Camèlia
avui fa quinze anys,
bufarà les espelmes.
És la Camèlia més bonica,
de casa, la millor.
 
 
 

 
  Un cor ple d'Amor per a ella.
 
 
 
 
Camèlies per a vosaltres:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

dijous, 22 de novembre del 2012

Santa Cecília. Músics.





22 de novembre, Santa Cecília, de segur que molts pensareu ¿ avui, i què?

Avui és Santa Cecília la patrona dels músics, de sempre pels músics, el dia de la música.

Saber de música, i dic saber no entendre´n, t'introdueix en un món particular.
Els instruments et parlen, et són propers, així com els sons musicals.
Llegeixes les partitures. I  reconeixes cada nota.
Les paraules tonalitat, acords, intervals o arpegis formen part del teu vocabulari.
I diferències una Masurca d'una sonata, o un Bolero d'un Cha-cha-cha.

Molts anys d'estudi, de contacte diari amb l'instrument,
de converses, audicions, de viure l'entorn  musical, confereixen al músic un caràcter particular.
I siguis d'on siguis, vinguis d'on vinguis, pensis com pensis,
davant d'una peça musical, d'una bona interpretació, sempre tronbem conversa.
Hi ha diferents músics, i músiques, però tots ens trobem tocant, o cantant una cançó.

I és que la relació amb la música, amb el nostre instrument, ens lliga, i ens fa lliures.
Durant els anys d'estudi, de vegades es fa pesada l'obligació. Voldríem tenir temps com els altres.
Voldríem no haver d'estudiar les lliçons.Sempre amb aquesta obligació.
Però tampoc podem deixar-ho. La música ens ha entrat dins, ens ha ofert un tresor per sempre.
La visió de les coses, la sensibilitat que ens fa més rics, capaços de percebre més matisos a la vida.

A casa del meu pare eren músics, el meu padrí tenia una orquestra/banda i tocava la trompeta.
El meu pare de ben petit voltava amb una trompeta als llavis i la seva germana tocava el piano, 
els altres, que no hi va haver manera  que passessin de les primeres notes, cantaven.
A la casa sempre hi havia nens aprenent solfeig, arreglos i partitures i instruments sonant.
En una època en la que n'hi havia que no sabien llegir coneixien a Vives i Chopin, Verdi i Beethoven.

 El meu primer contacte amb el solfeig va ser, quan amb 3 anys, mon pare, em va fer un cartó
 amb la clau de sol i les notes de colors i els hi va posar el nom.
Em va dir que tenien un nom com jo i com la meva cosina i totes les meves amigues i a més un so.
Vaig aprendre música,  vaig tocar el piano i vaig patir hores de lliçons i de fer escales.
Però aquest lligam et fa entrar en el món musical que ja no pots deixar i en sóc joiosa.

Un diumenge, l'any 1950, el meu tiet Alfredo d'uns 12 anys, anava pel carrer, venint de missa.
Sent un gran xiulador ,com sempre anava xiulant alguna cosa. Se li va acostar un dels "Senyors"
del poble i li va dir que si li podia xiular,  el Bolero Mallorquí. Ell li va dir que amb molt de gust.
Quan va acabar, el senyor, meravellat, es va posar la ma a la butxaca i en va treure un "duro".
Va ser el primer duro que el meu tiet va guanyar i gràcies a saber música.

 
 
                                  
Cal créixer en un ambient amb molt amor a la musica
per a no abandonar, per acabar una carrera musical.  
 
 
                              


La Violeta i la Camèlia també han fet música, i toquen un instrument, el piano i  el violoncel.
També s'han queixat d'anar a classe mentre les amigues no feien res.
També han gaudit d'òperes i concerts i han après a tocar davant el públic. A jugar amb la música. 
Ara la Violeta guanya uns diners per la música i si parlen de claus no pensen sols en les de casa.
I en aquest estira i arronsa de segur que no es poden separar del seu instrument.

Avui arreu se sentirà molta música, cantaran moltes corals i tocaran moltes orquestres.
Ompliran els nostres sentits i obriran els nostres cors.
Deixem que la música ens arribi, que entri el seu so per les orelles, la bellesa dels instruments per la nostra vista i que el nostre cor s'ompli de matisos.
Deixem que els nens s'apropin a la música i que la seva vida tingui un caire diferent.



 
 
Ventalls, Un Ange