divendres, 27 de maig de 2011

Indignada

Indignada després de veure les imatges del desallotjament , de sentir el que en deia el conseller Puig, indignada amb els resultats de les el.leccions, amb tanta tecnocràcia i burocràcia, i amb que tot i tantes manifestacions per  Catlunya, pels drets, per la igualtat la gent voti el que vota. He estat molt temps callada però ara no podia callar.
Reconnec que he estat una mica a la barrera de tot el tema, he perdut una mica de bel.ligerància, però fins aquí hem arribat. no perrmetem que ens tractin així, com animals?, sense drets, sense diàle., Gent que creu amb un món millor es mereix molt més. Puig desapareix. Siguem tots una mica idealistes pensem que som persones, tots iguals per damunt de tot, i diem NO.

dilluns, 2 de maig de 2011

La madeleine de proust, el Llibre.

  Dels meus primers records de quan era molt petita, devia tenir uns tres anys, és el d'un dia que els meus pares preparaven una anada a Flix. Feia molt poc que n'haviem marxat per a venir a viure a Reus i jo estava tota emocionada. Seguia tots els preparatius i em vaig enfilar de puntetes a la taula de la cuina per a veure el que hi havia, una taula rectangular blanca, amb el sobre groc i amb calaix al mig; amb tanta mala traça que en perdre l'equilibri em vaig pegar un cop a la barbeta i em vaig fer un tall. Em sembla que m'hi van posar dugues gafes, no ho sé, però el que si sé és que aquest record no se m'ha esborrat del tot, igual que la marca del tall , i que aquella olor de gerres d'aulives que se sentia en arribar a casa, allí a Flix.
 Longtemps,je me suis couché de bonne heure.... Les primeres paraules de "À la recherche du temps perdu"
 Fa molt temps ja que  tinc curiositat pel llibre de Proust. La seva trascendència en la literatura moderna, la difusió entre gent interessant, el tema,els records...  Vaig estar a punt de comprar-me´l en catala però  no ho vaig fer i ara finalment ho he fet en francès.
Crec que ha estat el millor moment, ara que puc llegir-lo en la seva llengua. Així que he agafat el totxo i he començat. Poc a poc sense presses, assaborint tot aquest món de records. potser és un llibre per a una vida.
  Et voila! Je viens d'acheter mon livre, et je le viens de  comencer a lire, et je le comprend assez! C'est genial,  un livre qu'il parait agréable.
 I és aquí que volia descobrir la madalena de Proust, aquella que feia la seva tante, i com no, les he fetes  i són délicieuses!
Seguiu i més envant vous vous donnerai la recette. À bien tôt!