dilluns, 21 de març de 2011

El Francès



I vaig pensar, ja està el francès. Tant de temps llegint-ne, coneixent la seva cultura, cal una titulació, que m'obri portes, ara hi ha tan poca gent que en parli que tot i que no s'estudia molt fan falta ensenyants.
I aquesta és la meva oportunitat, millorar, carpe diem. I m'he proposat treure el títol d'avançat de l'EOI.
Això és la lògica, l'altre la musica, la lletra: No hi puc fer res.
La cançó, la cuina, la lletra, le savoir faire, i aquesta cosa que ens apropa als catalans que volem tirar sempre més cap al nort, Espriu, cap aquella França on va el russinyol "Camins de frança" de Joan Puig i Ferretter.
Amable i juganera, lliure i charmant. El Sud, tant semblants a  nosaltres, amb el seu occità perdut. PARÍS. No dic res més, quan t'enamores no  saps perquè, tot i el chauvinisme dels francesos, que, si hi entres, són encantadors, amables, ravissants, seductors.
 
 Què hi farem amor és amor.
 
 
 
 

Carpe Diem

 Van passant els dies i poc a poc ens ha arribat la primavera. El sol ens va envaint i la pluja, fina i certera, que tot l'entorn espera amb paciència.
I espero, i espero.. La meva vida va fer un tomb i de cop van tornar les dificultats. Ah xiquets la feina!...
Ets algú quan treballes, quan formes part d'una comunitat amb nòmina. Ara sóc algú?
Els amics, els que t'envolten t'animen, tot dóna moltes voltes, no estàs tant malament, aprofita per altres coses. Però aquella por... ens quedarem desvalguts, ja no sóc res.
 Si, formo part  d'aquest cos d'ensenyants que espera quan farà falta. És just? Nens amb problemes, mala educació, no saben llegir, i en canvi, no hi ha lloc per a naltros educadors. Esperem, esperem que no restringeixin encara més els contractats, que hagi un lloc per a mi. Que sigui algú. I el cap et bull, busques idees, què fas?
Però la vida flueix, les filles, l'home, un altre cop problemes?, no, no cal que sigui així; ara tinc un coixinet, alguna solució. La vida és aquí, són els meus anys, el cap, amunt.
Cada instant, fruir-lo, ara que ve aquest temps tan bonic, no vull perdre'l, ni el temps de les meues filles.
Quina olor de primavera, encara és de dia, avui sortiré...      

dimarts, 15 de març de 2011

La Pluja

 Sents les gotes? Cauen una a una.Totes juntes composen un bell so, al que ni tan sols Satie s'apropa.

   Aprés la Pluie, quin so, quina olor que ens envolta.  Sobretot si som al camp, a la ciutat ens conformem amb aquells pocs carrers on encara queden bocins de terra, petits camps domesticats.     Ara, jo escolto la pluja, que cau a la barana del meu balcó i veig com les gotes hi fan una dansa ràpida i alegre . És una pluja fina i constant, que a mi m'anuncia la primavera. I m'agrada, la pluja amable que ho renta tot, que torca els vidres, que fa que després, amb el sol, tot sigui més clar. La pluja que et fa sentir bé a casa amb una tassa de te, amb un echarpe càlid, que et porta ensonyació i ganes de fer l'amor, i dic "fer l'amor", mentre rellisquen les gotes pels vidres.
 M'agrada aquesta pluja, ara, no ens busquem més complicacions.

Pluja mulla'ns i renta aquesta terra, que et segueixi el verd,
i així tots mirem un xic més clar.