dimecres, 20 d’abril del 2011

El te. La cerimònia.

Els japonesos ténen tota una cerimònia per a gaudir del te, plena de simbolisme, harmonia, i sensibilitat, és el Sado.
Per a conèixer-la podeu informar-vos en diverses fonts, o anar a "El llibre del te", on a més us endinsareu en tota la seva filosofia, essència. Us en puc fer cinc cèntims, des d'aquí, del sentit que jo vec essencial, però busqueu i sobre tot feu-vos-la vostra.
En un ambient i un lloc neutre i tranquil, on hi pot haver alguna manifestació artística que ens apropi a la natura,al pas de les estacions, sense estridències, un Ikebana, una finestra amb un bonic paisatge,...  una taula baixa i un terra de fusta o amb tatamis, ens hi podem posar acotxats, distesos. Qui ofici la cerimònia prepararà el te. S'escalfa primer la tetera, es vull poc l'aigua i es fa una primera infusió humitejant el te per a que tregui el seu aroma, es llença i seguidament tirem la resta de l'aigua deixant-ho reposar el temps que calgui segons el te.  El te verd tant subtil, necessita poca elaboració,  ells util.litzen el te en pols verd matxa i el batent amb una mica d'aigua. Però l'important és cercar l'harmonia i tractar exquisidament a aquells que en gaudeixin amb nosaltres
Seuidament se serveix i es va oferint les tasses o bols a cadascú, amb les dues mans i delicadament, qui ho agafa ho gira fins que li queda com a qui li ha ofert, i en beu una mica.Així es va fent passant una estona agradable plena de matissos, es pot acompanyar d'un àpat, penseu que la cerimònia pot durar fins a quatre hores.
Potser és simplificar-ho molt, però crec que el millor és entrar-hi, cedrcar les fonts i aquí, l'important és viure-ho personalment, fent-nos-ho nostre i passar una bona estona.
Us ho aconsello, gaudiu del moment i sobre tot si esteu sols l'important és el plaer de cada glop, en la cura que doneu al te i en un ambient agradable i harmònic.
Busqueu el vostre lloc i moment i feus vostra la cerimònia.


  
.

dimarts, 19 d’abril del 2011

El te. Essència.

  Una tassa de te, escalfada, el just per a que surti tot el seu aroma, la seva essència. M'he preparat la meva taula predilecta, les meves estovalles i de vegades unes maduixes, cireres, o simplement una mica de xocolata negre. Gaudeixo de la meva llum i allò que tinc al meu entorn. Em relaxo, sospiro i entro en l'essència de la tassa japonesa, res més.
                                     

                                                      tassa de te
                                                      ja buida,
                                                      crepuscle.


http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pensaments.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-la-cerimonia.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/02/taronges.html





      

El te, el seu entorn.

   De vegades ve tant de gust una tassa de te, en un dia rúfol d'aquells que t'arrauleixes al sofà i el te et reconforta agradabblement, també aquells dies en que et sents bé amb tu  mateixa i el te et proorciona aquell moment de relaxació, i fins i tot de meditació, que et deixa tranquil.la, en pau.  I el te forma part de tot un món que vas descobrint poc a poc i que, poc a poc et porta de l'Anglaterra victoriana, fins a les terres llunyanes del Japó.
  Recordo aquelles lectures d'Agata Crhistie gaudint del misteri, del refinament anglès, sempre amb una tassa de te a les mans. Així va ser com vaig comensar-ne a aprendre, amb aquell te negre de no gaire qualitat.
  Però el te m'enxampava i cada cop descobria més gustos, fins arribar en aquell te verd tant pur.
  Jo tenia un llibre, el tinc, és clar, encara, que vaig comprar un Sant Jordi, fa "bastants" anys per casualitat. Era bonic i a mi sempre m'havia atret l'orient llunyà, la Xina, i sobre tot el Japó.
  És El Llibre del Te de Okakura Kakuzo, escrit a les primeries del SXX, i que és tot un compendi de filosofia taoïsta i zen, és un llibre on es descobreixen costums i cerimònies del Japó tradicional, fins i tot la seva arquitectura tant peculiar. Tot un compendi de la cerimònia del te, que des de llavors va tenir per a mi tot un altre significat,  i que em va fer conèixer tota la sensibilitat d'aquest poble, el Japó.
  Cercant-hi la simbologia i el sentit filosòfic  en la vida quotidiana. En aquell moment vaig començar a sentir-hi un especial interès i durant aquests anys m'he anat apropant en aquest món, aprofundit-hi, i descobrint cada cop més, i aplicant, aquesta filosofia .
  Ara després de tant de temps rellegeixo aquest llibre i hi descobreixo aquella manera de fer i ser,
que he anat incorporant a base de te, d'ikebana, de lectures, converses....
  El llibre del te, cerqueu-lo i hi podreu descobrir aquesta cultura .... i el Japó, profund, és clar, però que cal conèixer per a comprendre'l. I des d'aquí un homenatge a aquest poble que ara pateix tant  ens fa patir.
  Beveu te i mediteu, sempre sense dogmatismes, sigueu cada cop millors. Una tassa de te és la troballa d'ún moment de pau, de sensibilitat, d'harmonia. Tota la cerimonia és l'entrada en un món de superació i de perfeccionament.
 Un moment , una parada a les presses, un silenci, uns gestos.
 Ens hi trobem.

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-essencia.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pensaments.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-la-cerimonia.html


dimecres, 13 d’abril del 2011

Les falcilles



 ...ja fa dies que són aquí, potser unes tres setmanes. Jo sempre m'hi fixo, quan sento el primer crit penso que ja som a la primavera, als bells dies en que vénen ganes de passejar-se i de prendre tot el sol que ens cal.
Elles volen pel nostre cel i molta gent ni se n'adona que hi són, que aliens vivim del nostre entorn, de tota la vida que ens envolta, tancats entre els nostre aparells, i ens en porten tanta de vida. Negres, volen en estols i ens recorden que el temps torna, les setmanes santes, les pasqües, el corpus i les comunions, i aquell estiu tan llarg i calurós quan el seu crit es fa persistent fins ben entrat el vespre.

 No són orenetes, que fan els seus nius a les parets, no, les falcilles o falciots fan el niu en els forats de les nostres construccions i són totes negres, molt més ciutadanes, ens acompanyen tot el bon temps.

 I sempre recordo  el meu pare, que me les va fer conèixer, com a tants d'altres moixons. Quan sento les primeres penso en ell que des d'algun lloc les déu sentir i que ens va deixar un llarg estiu.



 

diumenge, 3 d’abril del 2011

Escriure

   Aquesta tarda hem estat mirant la pel.lícula  "84 Charing Cross Road ", jo ja m'havia llegit el llibre i trobo que és una petita exquisitesa. Després de la pel.lícula he quedat tant relaxada, que tot i que et fa pensar en el sentit de la vida, m'han vingut ganes d'expressar-me i m'ha fet pensar amb les meues ànsies  d'escriure.

  A més, avui el dia acompanya, restar a casa, sense fred ni calor, el cel és núvol, una tassa de te calenta...Cada cop em sap menys greu quedar-me a casa i gaudir d'aquest espai que anem millorant i acomodant-nos, si realment no hi ha motiu, o si el dia no et diu surt.

  I com deia he pensat en "l'escriure", i per començar ara ho estic fent.
 Perquè és clar, actualment tot es vulgaritza, tot es fa tant prosaic que el més ruc sap fer culleres i tot aquell que és conegut escriu un llibre. I així, on queda la Literatura, aquella dels lletra- ferits que no volen destacar sinó que senten la necessitat d'escriure, ja no d'expresar-se, simplement d'escriure, perquè és el seu motiu de vida.

   I davant d'aquest panorama, per molta "ambientació" que hi hagi i molta atracció per aquest món , pels llibres, per la satisfacció de l'obra, que pugui sentir; penses, que fas, tu, ets un més, mediocre, repetitiu i avorrit. O simplement un que comença i es queda pel camí.
 I m'agafa por. Quin tema? Ja ho sé! però com continuar? I és que potser cal ser un lletra- ferit o un que viu... bé del "cuento"?
Cal llegir molt, oblidar-se de tot i submergir-se en el teu relat. I potser sí, hi hagi alguna fórmula que et vagi bé,  però cal aquell do i... deixar-se anar.

Ser un més, oblidar-se'n o potser intentar-ho i començar?